Esteu aquí

Sànchez: “Si nosaltres tenim la pilota, no podem perdre aquest partit”

Dijous, 27 Juliol, 2017

El president de l'ANC va participar ahir en una taula rodona organitzada per la taula d'entitats de Gràcia, que pretenia debatre sobre el paper de les entitats i del teixit associatiu davant el procés polític català i davant del referèndum del proper mes d'octubre.

La Plaça del Nord de Gràcia, a Barcelona, va acollir ahir al vespre més d'un centenar de persones que no es van voler perdre el debat que havia organitzat l'associació d'entitats de Gràcia per debatre sobre el paper de les entitats i del teixit associatiu en el referèndum del proper 1 d'octubre. Entre els convidats, Jordi Sànchez, president de l'ANC; Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural; Antonio Baños, portaveu de Súmate; Carme Riu, presidenta de l'associació Dones No Estàndards; Oriol Hosta, dels Lluïsos de Gràcia; i Jordi Altarriba, de l'Associació Gràcia amb el Sàhara. El debat va ser moderat per Conxa Garcia. A partir de tres preguntes formulades, els ponents van debatre sobre la fortalesa de les entitats, la seva funció envers el país i el procés i el paper que tindrien en una República catalana.

Jordi Sànchez, president de l'Assemblea, va posar de relleu el paper de les entitats com un engranatge més que ha portat el país a la situació on és actualment. “Moltes entitats són aparentment innocents, però promouen la consciència de ser comunitat”. A més, la importància de teixir complicitats amb altres entitats han permès “vertebrar el país”. “El més important que tenim com a país és el capital humà; tenim molta gent compromesa en entitats”, va afegir. Sànchez va voler deixar clar que és la gent qui té la clau de la situació, i que si la gent no falla, el país avançarà. “La pilota del partit la tenim nosaltres; si no la perdem, no perdrem aquest partit”, va advertir. D'aquí la importància del proper 1-O, perquè d'una banda es defensarà la democràcia, i de l'altra, es generarà l'oportunitat de construir una república catalana independent. Així, aquest serà “el gran canvi que permetrà els altres canvis”, i no al revés. L'èxit: empoderament i confiança de cara l'1-O. “Serem el que vulguem ser”, va emfatitzar. A més, com també havien fet membres de la taula de debat, va posar de relleu que la república és també “per ser més feliços”.

En aquesta mateixa línia, Oriol Hosta va definir les entitats com una “escola de democràcia”, ja que fomenten el debat i la presa de decisió col·lectiva. “Entre tots ens reunim i entre tots decidim; i això és un espai democràtic (...). Som una estructura d'Estat”. I per aquest motiu també va defensar amb força “prendre partit” a favor que es pugui votar l'octubre. Carme Rius va parlar de l'empoderament de totes les persones, també les no estàndards, per poder participar i “poder decidir”, així com també de la utilització de referèndums més sovint en una futura República catalana, com un “bon sistema de participació”.

Jordi Altarriba, per la seva banda, va remarcar que algunes entitats sovint aquests temes no els acaben d'involucrar del tot perquè els veuen massa generals i no vinculats directament amb la pròpia entitat. Tot i això, va fer una crida a “sumar-se” al procés per anar a votar i treballar perquè les entitats s'hi sumin.

Jordi Cuixart va valorar precisament el paper de l'associacionisme com a eina de canvi, educació i treball col·lectius i desinteressats. “Si no hagués fet de monitor, no seria avui President d'Òmnium”. Cuixart va parlar també de la importància de la col·lectivitat, sobretot en el moment en què vivim, remarcant el paper dels fets, i no de les persones que els facin. Per això va recordar als assistents que en aquesta recta final cap el referèndum, i com ha passat en altres moments de la història, “els drets ens els hem forjat nosaltres”. “Si tenim institucions catalanes és malgrat l'estat espanyol, no gràcies a ell”. A més, va parlar també de la importància de teixir complicitats amb altres entitats, com han fet amb la campanya Lluites Compartides, treballant, així, per la cohesió social.

Antonio Baños, al seu torn, va voler fer un crit d'alerta a les entitats, que corren el perill de passar de les places i carrers a l'administració i, un cop en aquest espai, oblidar-se després del seu paper. En aquest impàs, va advertir, hi ha el perill que “es buidin els carrers” i que un cop conquerit el poder s'inviti la gent a “tornar a casa”. Situació, segons Baños, que es va produir durant la transició, moment en què “es va tornar a casa abans d'hora”, però també recentment. Per això, el 2 d'octubre caldrà defensar la victòria si es guanya. A més, va criticar intensament el paper d'alguns espais polítics en el procés polític actual, i es va preguntar què diran quan d'aquí uns anys se'ls pregunti què estaven fent el 2017. “Jo no diré que estava al sofà esperant permís o que les coses fossin més fàcils. Vull ser d'aquells que quan em preguntin d'aquí 10 o 15 anys on era el 2017 digui que era al costat del meu poble exercint la llibertat”.

L'acte va finalitzar amb un torn de preguntes i debat, en què alguns dels assistents van voler afegir encara més matisos al debat, com la importància de prescindir en una futura república catalana de les centrals nuclears, la necessitat d'informar encara més sobre la garantia de les pensions en un futur pròxim o també tenir especial atenció en col·lectius més vulnerables o amb atencions especials, com els afectats per sordesa.