Esteu aquí

Sardanes per la independència

Assemblea Sectorial: 
Sardanes per la independència

Presentació de la Sectorial “Sardanes per la Independència”

dins l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

A principi del segle xx la sardana va ser nomenada Dansa Nacional de Catalunya. En ple auge del nacionalisme català, aquest ball empordanès va esdevenir un símbol de la cultura popular catalana, l’emblema d’un país sense estat propi que, des de del reconeixement d’una d’història mil·lenària, continuava caminant amb voluntat ferma per fer-se un lloc a Europa.  

Les sardanes, tanmateix, ja feia anys que lluitaven a favor de la llibertat. Durant les guerres carlines, els republicans les ballaven al so de melodies patriòtiques, burlant el contrapàs carlí d’ideologia reaccionària. Després de la desfeta de la Guerra Civil, i malgrat l’apropiació franquista de bona part del folklore català tacat pel “sano regionalismo”, balladors i músics, en complicitat, van aconseguir convertir les sardanes en acció de resistència. I als anys vuitanta, la necessitat de reconstruir el país de bell nou va preparar tota una generació d’infants nascuts en democràcia per estimar, ballar i interpretar sardanes. 

Avui tothom és conscient que Catalunya avança cap a un nou paradigma polític i social. I davant d’aquest escenari d’esperança, tots els qui continuem gaudint de les sardanes —agrupacions sardanistes, músics de cobla, compositors, colles sardanistes i mitjans de comunicació— hem trobat adient afegir-nos a l’Assemblea Nacional Catalana, el punt de trobada d’un moviment social, transversal, apartidista i democràtic.

Des de la sectorial Sardanes per la Independència, us animem a gaudir de les més de 3.000 activitats sardanistes anuals, a escoltar i ballar les 250 sardanes noves que cada any s’estrenen en carrers, places i auditoris, a conèixer els músics de les més de 100 cobles que cada cap de setmana desenvolupen la seva activitat en ballades i concerts.

Pensem que les sardanes, que indiscutiblement han format part de la història contemporània de Catalunya, poden, ara més que mai, esdevenir el símbol d’un sentiment i d’una voluntat: que el nostre país sigui, finalment, un nou Estat d’Europa.

Sardanes i independència!